L’àrea lingüística i cultural catalana consta de vuit territoris administratius diferents repartits en quatre estats : Espanya, França, Itàlia i Andorra. S’estén sobre 750 quilòmetres de nord a sud, cobreix uns 65.000 km2 i concerneix més de tretze milions d’habitants, dels quals dotze milions tenen el català com a llengua oficial. La producció editada en català és d’uns 8.500 títols l’any, semblant a la d’un Estat europeu mitjà.

Pasos_Catalans

A Itàlia, l’Alguer és un petit territori al nordoest de l’illa de Sardenya, amb quaranta cinc mil habitants. A l’Edat Mitjana, els sobirans de la corona catalano-aragonesa dominaven tota la Maditerrània occidental: Catalunya i València, Illes Balears, Sardenya, Sicília, Nàpols i sud d’Itàlia. Per a controlar més bé Sardenya, una illa sempre turbulent, la ciutat de l’Alguer fou repoblada de catalans del continent.

A França, Catalunya Nord coincideix gairebé amb el departament del Pirineu Oriental (la més gran part del Fenolledès s’hi va incorporar durant la Revolució francesa). Abans l’annexió al regne de França, a l’època de Lluís XIV, Catalunya Nord era una part del Principat de Catalunya, sense diferències pel seu origen ni pel seu estatut.
En aquests dos territoris, francès i italià, el català no és llengua oficial. Però a l’Estat italià existeix un marc constitucional per les llengües minoritzades; és aprofitat a Sardenya pel sard i el català.

Andorra és un Estat independent, l’únic d’aquest conjunt lingüístic. Des del 28 de juliol del 1993, és el 184è membre de l’ONU. El català hi és única llengua oficial. Al seu orígen i durant segles, Andorra no era diferenciada de Catalunya. Com altres valls muntanyenques, beneficiava de franquícies i privilegis. L’evolució històrica va mantenir i posteriorment consolidar aquests elements particulars que van desbocar a la formació d’un Estat.

Els cinc altres territoris fan part de l’Estat espanyol. El més important és Catalunya, per la seva població, pel seu pes econòmic, per l’ús de la llengua i per la producció cultural. A més Barcelona exerceix un paper real de metròpolis i de centre del mercat cultural. Una part de la Catalunya històrica és integrada a la comunitat autònoma d’Aragó: la Franja de Ponent, on el català, com l’aragonès, no són pas llengües oficials. A l’invers la Vall d’Aran, inclosa dins l’autonomia catalana, és de llengua occitana. L’estatut d’autonomia de Catalunya protegeix l’occità i li dóna co-oficialitat dins la vall.

El País Valencià és l’altre territori català important. Vénen després les Illes Balears i un petit territori de la regió de Múrica, el Carxe, antigament poblat i conreuat per valencians.


L’Alguer

Catalunya Nord

Andorra

Catalunya

La Franja de Ponent

El País Valencià

Les Illes Balears

El Carxe