L’acadèmia de la llengua
L’Institut d’Estudis Catalans és l’acadèmia de la llengua catalana. La seva seu és a Barcelona. Creat l’any 1907 per Enric Prat de la Riba, que serà president de la Mancomunitat de Catalunya. Aquesta creació reponia a un desig del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que s’havia reunit a Barcelona l’any 1906. L’IEC va rebre l’encàrrec de normalitzar la llengua i de dotar-la d’estructures estables i homogènies. Les normes ortogràfiques modernes van ser promulgades el 1913 i acceptades d’una manera general a tot el territori. En efecte, a més de simplificar la grafia, prenien en compte les diverses situacions de l’àrea lingüística i no imposaven un dels dialectes al detriment dels altres. Els altres instruments de referència s’instal·laren ràpidament: diccionari de la llengua (1917), gramàtica moderna (1918), diccionari lexicogràfic, biblioteca nacional (1914).
Un centenar de membres numeraris originaris del conjunt de l’àrea lingüística es reparteixen entre cinc seccions: Filologia, Història i Arqueologia, Filosofia i Ciències Socials, Ciències i Tecnologia, Ciències biològiques. Els membres numeraris que arriben als setanta anys passen a emèrits; guarden les seves prerrogatives, però es pot elegir un nou membre numerari sobre el seu escó, disposició que dóna una més gran eficàcia i energia a l’Institut. L’Acadèmia ha admès numerosos membres corresponents, lingüistes o científics de tot el món. També inclou 28 societats filials, especialitzades dins cada una de les àrees del coneixement.
Al 1922, l’I.E.C. fou admès a la Unió Acadèmica Internacional, institució creada el 1919, amb seu a Brussel·les. Durant la llarga dictadura franquista a Espanya, el català fou perseguit, prohibit dins els seus usos públics, però l’I.E.C. va continuar funcionant, primer de manera clandestina, després més obertament. L’U.A.I. el va conservar com a membre i participant a les seves activitats.
Amb el retorn de la democràcia a l’Estat espanyol, l’IEC va rebre de nou la confirmació oficial del seu caràcter d’Acadèmia de la llengua catalana pel conjunt de l’àrea lingüística i recuperà els seus locals el 1977. La reforma dels seus estatuts el 1989 en fan un instrument eficaç d’adaptació de la llengua catalana al món modern (situacions d’ús de la llengua i lèxics nous, noves tècniques de comunicació, informàtica) i un lloc de reflexió sobre la relació de la llengua amb la societat. El suport jurídic i financer del Parlament de Catalunya i de la Generalitat no li fan falta : l’I.E.C. assumeix avui un doble paper d’Acadèmia de la llengua i de responsable de programmes sectorials concrets, segons les necessitats de la col·lectivitat lingüística i de les seves institucions autònomes.
La Delegació de l’Institut a Perpinyà
L’Institut ha creat delegacions territorials. La primera fou a Perpinyàl’any 1999, seguida per Castelló, Lleida, Alacant i València. La Delegacióde Perpinyàté la seva seu a la Universitat dins la Casa dels Països Catalans. Els seus objectius són l’estudi del català septentrional o rossellonès, que es tracti dels aspectes lingüístics, del seu ús dins l’ensenyament i la societat o de la seva difusió. Ha creat el 2007 un premi Catalunya Nord, proclamat durant la Nit literària de Sant Jordi. A través de les Diades de l’IEC a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, dóna suport a les iniciatives dels ensenyants, dels escriptors i de la gent dels mitjans de comunicació que utilitzen i impulsen el català.